Dilluns 10 de setembre. 06:30 h. Ens despertem. Ens dutxem. Esmorzem. Ho recollim tot. Agafem tot el que necessitarem. Sortim de casa. Agafem el metro. Fem transbord a la Línia 1. Baixem a Arc de Triomf. Ens plantem a la Estació del Nord a les 07:40, un temps digne de rècord del món. O no.
Recollim els bitllets després de fer cua deu minuts més tard. Pugem a l'autobús i el temps es deté. Son les 08:00 h. El rellotge no es mou fins que arriben les 11 i l'espai es trasllada a Saragossa. Durant quinze minuts et deixen relaxar en un lloc ple d'autobusos i columnes.
Tornem a pujar a l'autobús i el temps es torna a parar. Aquest cop, però, per menys temps de l'esperat. Dins l'autobús posen un film, Buscando a Nemo, la que veiem sense so. Semblava que tot era perfecte, però alguna cosa feia caldejar l'ambient en cabina. No funcionava l'aire condicionat. Parem en mig del desert. A l'horitzó només s'hi veien dues grans plaques solars on s'hi fregien uns ous i un hotel de carretera el gerent del qual es fregava les mans. Baixem els 60 polissons. Una blanca i una negra es baten en duel. Ens dirigim a l'única ombra que hi havia a tota la província. Els minuts son més llargs com més a l'oest vagis.
El conductor ens crida. Son les 13:15 h. Pugem. Hem perdut el fil de la peli de Nemo, però almenys l'aire funciona.
Apareixen en un cartell vermell les estrelles de la comunidad. Una, dues, tres, quatre, cinc, sis i set estrelles. Aviam.
Madrid cada cop està més aprop, però quan s'entera de que hi anem sembla que s'allunyi, perquè mai hi acabem d'arribar. Sempre apareix un poble més, un cinturón més, un polígon més.
A les 15:34 h, 7 hores i 34 minuts dins un autobús més tard, entrem a Madrid. Lentament. Hi ha follón, però finalment arribem a l'estació d'autobusos de la Av. América.
Baixem les escales de l'autobús i finalment trepitgem Madrid. Estem en un fosc hangar, ple de vapor d'aigua, al estil de La sombra del testigo de Ridley Scott. No se si serà això Madrid, però només posar els peus a Madrid em sento estrany. Em sento observat, com si tothom pogués veure la Ç del meu nom.
Recollim els bitllets després de fer cua deu minuts més tard. Pugem a l'autobús i el temps es deté. Son les 08:00 h. El rellotge no es mou fins que arriben les 11 i l'espai es trasllada a Saragossa. Durant quinze minuts et deixen relaxar en un lloc ple d'autobusos i columnes.
Tornem a pujar a l'autobús i el temps es torna a parar. Aquest cop, però, per menys temps de l'esperat. Dins l'autobús posen un film, Buscando a Nemo, la que veiem sense so. Semblava que tot era perfecte, però alguna cosa feia caldejar l'ambient en cabina. No funcionava l'aire condicionat. Parem en mig del desert. A l'horitzó només s'hi veien dues grans plaques solars on s'hi fregien uns ous i un hotel de carretera el gerent del qual es fregava les mans. Baixem els 60 polissons. Una blanca i una negra es baten en duel. Ens dirigim a l'única ombra que hi havia a tota la província. Els minuts son més llargs com més a l'oest vagis.
El conductor ens crida. Son les 13:15 h. Pugem. Hem perdut el fil de la peli de Nemo, però almenys l'aire funciona.
Apareixen en un cartell vermell les estrelles de la comunidad. Una, dues, tres, quatre, cinc, sis i set estrelles. Aviam.
Madrid cada cop està més aprop, però quan s'entera de que hi anem sembla que s'allunyi, perquè mai hi acabem d'arribar. Sempre apareix un poble més, un cinturón més, un polígon més.
A les 15:34 h, 7 hores i 34 minuts dins un autobús més tard, entrem a Madrid. Lentament. Hi ha follón, però finalment arribem a l'estació d'autobusos de la Av. América.
Baixem les escales de l'autobús i finalment trepitgem Madrid. Estem en un fosc hangar, ple de vapor d'aigua, al estil de La sombra del testigo de Ridley Scott. No se si serà això Madrid, però només posar els peus a Madrid em sento estrany. Em sento observat, com si tothom pogués veure la Ç del meu nom.
Tothom diu que qui està a Madrid és de Madrid.
Aviat es veurà...
En el pròxim episodi: Bars casposos, cerveses i estrelles.
1 comentario:
m'he quedat impactat...
que has nat a fer a Madrid?¿?¿?¿ segur que ja t'han fotut fora!!!jajajaja
ens veiem aviat nen...i entraré sovint per aki...
FrAnKy
Publicar un comentario