La Soledad de Bayona

Les sorpreses mai venen soles...
Després de la no preselecció als OSCAR, hi va haver una corrent anti El Orfanato que va coincidir amb una altre corrent pro La Soledad, que va rebre el premi Fotogramas de plata i un premi de Cinematografia. Tota la crítica semblava d'acord amb que el film de Rosales era el millor de l'any, cosa que, al coincidir en el temps amb les votacions dels acadèmics pot haver estat el factor clau que pot explicar perquè La Soledad es va endur els dos premis més importants de la 22ª edició dels premis Goya.
Això no treu que, si bé en les últimes setmanes Rosales si que s'estava perfilant com a millor director, la sorpresa hagi sigut majúscula al endur-se millor film.
Estava clar que amb Bayona optant a millor director novell el camí a millor director quedava orfe d'un candidat de pes.
Las 13 rosas no tenia opcions reals i les seves nominacions es devien a la recuperació de la memòria històrica.
Estava clar que Mataharis que optava a millor direcció no tindria opcions per la falta de suport que va tenir el film i a que Icíar Bollaín ja havia sigut la gran guanyadora amb el seu anterior film Te doy mis ojos.
Es podia dubtar de 7 mesas de billar francés, tot i que era més una peli d'actors que no de directora i això donava protagonisme a Rosales, que amb la seva "polivisió" (una pantalla partida que sembla que ha sorprès molt aquí) si que es postulava com un candidat, nose si dir ferm, però almenys si que arriscat i amb les idees molt clares.
Pel que fa a la millor actriu, la sorpresa no va ser tanta, ja que a Maribel Verdú els acadèmics li devien un Goya de l'any passat que se'l mereixia tant com Pe, però era el seu any i no se la podia tocar pq apuntava als Oscar.
A Belén Rueda en canvi era molt més fàcil tocar-la ja que no deixava de ser la de Los Serrano i s'havia de fer justícia amb la Verdú, que ja havia estat nominada sense recompensa en 5 ocasions.
Apart d'això, destacar que Lluís Castells va aixecar un Goya, el primer de la meva classe en guanyar-lo. Brutal.
La nota negativa va ser la chapuza dels curts. Pq no ens queixéssim ens van ficar a la gala, però amb calçador. Fer pujar a tres guanyadors de cop, de forma q no sabies qui era qui. I tot per que? Per guanyar 2 minuts de merda que son els que es van estalviar si haguéssin hagut de baixar per separat?
Si la gala dels Goya és una merda no és per això.
Bé. Ara venen els Oscar's. Aviam si aquest cop encerto alguna categoria més. Als Goya 11 de 27.