Pelis de OSCAR – The Dark Knight. Només el Joker dona joc

Valoración: 5/10
Nominaciones (8): Actor secundario (Heath Ledger), Montaje, Maquillaje, Edición de Sonido, Mezcla de Sonido, Efectos Especiales, Dirección Artística y Fotografía.
Opciones de premio: Heath Ledger seguro, puede que en la categorías técnicas donde no compite Slumdog Millionaire gane otros premios como maquillaje, los dos sonidos y efectos especiales.

No hi ha res mes decepcionant que una peli que et promet tot i al final no et dona (casi) res.
Avui no odio totalment El Caballero Oscuro, però si que odio a Cristopher Nolan i tothom que ha impedit que aquesta fos realment la peli del Joker.

S'estava fent llarga l'espera per veure The Dark Knight, la nova entrega de Batman i tot el que ens arribava era prometedor.

Els primers comentaris van arribar el 22 de gener del 2008, quan en el seu pis de Manhattan van trobar el cos mort de Heath Ledger. Es va parlar molt de la seva vida personal, de la depressió que patia, però també es va parlar (molt convenientment tot i que és de fills de puta) del perill que tenia interpretar al Joker, que si era un personatge massa obscur, que si deixa seqüèl·les psíquiques, ... en fi.

Després, el fet (una mica incomprensible) de que la peli a España s'estrenés més tard que, no ja als EEUU sinó que en països com Rumania va permetre que ens arribessin totes les crítiques i comentaris possibles. Des del 94% de vots favorables que li donaven els crítics a Rotten Tomatoes, a la pel·lícula més ben valorada de la història pels usuaris de IMDB (estaba per davant de El Padrino) semblava que tot el món estava d'acord. Per no parlar de les amenaces d'alguns fanàtics als crítics per evitar comentaris negatius, presagiaven un film que despertava passions per allà on passava.

Més enllà de tot això, The Dark Knight prenia per títol el que està considerat com el millor còmic de Batman de tota la història, escrit per l'últimament omnipresent a Hollywood Frank Miller. Tot i això, la peli no està basada en el còmic. La història ve firmada pel director Chris Nolan i David S. Goyer, famós per escriure Blade i Dark City i que cada cop ho fa pitjor (només cal veure Blade Trinity, Jumper i por em fan els seus nous projectes).

Això ja no em va agradar pq no es pot esperar res bo d'aquest home, però bueno, la peli comença.

La peli comença bé. El començament mola. A l'estil de les grans pelis (i més tenint en compte que és la segona part de la saga i ja coneixem a tothom), amb la presentació del villano, El Joker (el millor villano del món, junt amb Perkins a Psicosis o Hopkins al Silencio de los corderos).

La màgia de l'inici de la peli està en que recorda clarament al Heat de Michael Mann o al Plano Oculto de Spike Lee. És una cinta d'acció de les bones.

A mida que va apareixent Batman i el fiscal Harvey Dent la peli es dilueix una mica entre discursets barats sobre la necessitat dels herois i la seva moral. Tot i això, el Joker és l'amo i senyor de totes les escenes en les que surt, fins i tot en les que s'enfronta a Batman, sobretot perquè com que no te cap mena de força ni poder, rep tots els cops, de forma molt física, a la pell.

Aquest és un dels mèrits de Heath Ledger, crear un home boig que ho viu tot a flor de pell. En aquest sentit ens brinda una de les millors escenes de la peli ve quan, després d'estar pres, el porten amb cotxe i treu el cap per la finestra per sentir l'aire contra la cara.

Tot i això, i com el vent, el Joker es perd a la segona part de la peli per donar pas a un nou villano, Dos Caras, que no arriba a la sola de la sabata del Joker (ni de Batman) cosa que fa que la peli es perdi més en els discursos i la filosofia de tot a 100 (que, d'altra banda tampoc es cap cosa novedosa, ja que els discursos de Spiderman 2 eren molt millor).

Al marge de tot això, l'acció d'aquesta segona part es torna confusa, i molts cops incomprensible, tant per l'actuació de Batman, com per l'actuació de la gent innocent que veu com la seva vida corre perill.

El pitjor de la peli és que podrien haver deixat a Dos Caras per una tercera part i haver donat una mica més de temps al Joker. Hagués donat qualsevol cosa per veure'l jugar a cartes i que tregues un joker, o fent qualsevol cosa, només pel plaer de veure com fa ell les coses. El millor, per tant, és la seva actuació, tant fascinat i pertorbadora que fa que no deixis de mirar-li els ulls i preguntar-te que hi te dins el cap aquest pobre home, petit, fluix, humà.

Així doncs, El Caballero Oscuro te dues pelis dins, la del Joker i la del Dos Caras i al igual que aquest en te una bona i una dolenta, però sobretot té el talent d'un gran actor. I no n'hi ha gaires a Hollywood de bons actors. Però sembla que ja ningú ho valora, perquè sinó encara estaríem plorant la desaparició de Heath Ledger, un actor que, en una societat que mitifiqués el talent i no la fama seria un nou James Dean, o millor.

Es irònic que es parli al film del Joker sobre els herois que necessita la gent i en canvi s'hagi passat per sobre de la mort de Ledger com qui res. Potser te raó la peli quan diu que la gent no sap els herois que necessita.

P.D.: Com es veu a la foto, aquest Batman el fa el Joker.