17 nov 2007

REGAL A UNA MARE (sempre i quan es digui Victòria)

Hi havia una vegada un fill que tenia una mare. No era un fill d’aquests que se’n va de casa als 34, no. Ell era un fill especial perquè tenia una mare especial.
Aquest fill va créixer, això si, com fan tots els fills. També va aprendre, va estudiar i es va fer gran.
Llavors va posar-se a treballar i, de cop va tenir èxit.
Ell havia pogut conèixer l’èxit a diversos nivells a casa, però guanyar un premi era una cosa desconeguda fins ara per al fill. Com desconeguda era la sensació de ser entrevistat quan es va trobar davant d’un micròfon.
Poc a poc es va anar trobant còmode parlant de la seva feina i vida. Era un fill molt sensat.
L’entrevistada li va preguntar si aquella felicitat, aquella il·lusió li venia produïda pel fet d’haver guanyat un premi.

Sí, va respondre el fill, alguna cosa a veure hi ha tingut la Victòria.

1 comentario:

Anónimo dijo...

molt bona nen...has guanyat un premi?¿?¿ i aixo no u expliques?¿?¿

vaya tela...a vere si ens veiem...