Sobre una nueva tendencia en las series y las buenas series

A vegades somrius.

Estàs davant de la tele veient una simple serie i, sense saber molt bé perquè, somrius.

I es que cada cop és mes difícil trobar una serie on qui la fa sap el que té entre mans i ho aprofita per explicar-nos el que ens vol dir.

Últimament hi ha moltes series. Unes tenen superpoders, unes altres misteri i d'altres molta acció. Al marge d'aquestes, fins i tot n'hi ha alguna de bona.

I es que ahir vaig veure l'últim capítol de la tercera temporada d'Anatomía de Grey i vaig somriure.

Per situar a tothom, aquesta és una serie on, com es pot veure a la imatge promocional, l'hospital on treballen els protagonistes és només un lloc més on poden follar, osigui, desenvolupar les mil trames amoroses en les que es cimenta. No enganya a ningú. Això no és una altra serie de metges.

En un moment de l'episodi d'ahir (no petaré res!) arriben uns escaladors que han perdut a un company a la muntanya. Dos cirurgians els atenen i, mentre els estàn operant parlen del que ha passat a la muntanya. Un li diu a l'altre que, quan vas en grup i tots segueixen endavant, tu no et pots fer enrere, perquè perjudiques al grup. L'altre replica que sempre et pots fer enrere si no ho veus clar.

Això no tindria més gràcia sinó fos perque el primer es casa en cinc hores i havia estat dubtant si estima a la seva promesa i l'altre està casat amb una dona que vol ser mare però ell està enamorat d'una altra.

Quan fas aquestes coses i passen desapercebudes als ulls de la majoria és que estàs fent una bona sèrie, ja que els diferents nivells d'informació son els que donen qualitat als guions.

No les sorpreses ni els efectes especials.