I call my mother MoMa

...and my sister Tate.

També em va dir que a ella el que li agradava era l'art contemporani.

Jo vaig somriure. Els nostres ulls es van trobar. Ella els tancava poc a poc, a un ritme inversament proporcional del que obria la boca.

Era una declaració i havia de reaccionar en el poc temps que ella tardava en cobrir el pam que ens separava. No estava segur del que havia de fer, però mentre ho pensava, amb una mà l'empenyia avall i amb l'altra m'estirava els pantalons.

Així, li vaig ficar la polla a la boca sense que pogués reaccionar.

Tota la gent que hi havia al vagó del metro en que anavem se'ns va quedar mirant com si fóssim un d'aquells quadres que s'han de mirar fixament per poder-hi descobrir una figura oculta i llavors vaig pensar que l'art contemporani s'havia d'acostar a tothom.